L’aferrament segur es construeix quan el nadó sent que la seva figura de referència estarà disponible per atendre les seves necessitats físiques i emocionals. Els infants amb aferrament segur utilitzen els seus cuidadors com una base segura des de la qual explorar l’entorn i a la qual recórrer en moments d’angoixa o malestar.
Aquest tipus de vincle es desenvolupa quan l’adult és sensible als senyals del nadó i respon de manera adequada, constant i afectuosa.
Nombrosos estudis confirmen que un aferrament segur, dins d’un ambient acurat i previsible, té un impacte molt positiu en el desenvolupament infantil i actua com un factor protector de la salut al llarg de la vida.
Entre els seus principals beneficis destaquen:
- Augment de la sensació interna de confiança i benestar. Un desenvolupament psicomotor adequat.
- Major capacitat de regulació emocional i expressió afectiva.
- Desenvolupament positiu de l’autoestima, l’autoimatge i l’autoconcepte.
- Capacitat d’autocura i de demanar ajuda quan és necessari.
- Desenvolupament de la capacitat reflexiva i de la mentalització.
- Major flexibilitat i millors respostes davant de situacions estressants.
- Millors habilitats socials i relacions més segures i satisfactòries.
- Aquest vincle primerenc estableix les bases de com els infants es relacionaran amb ells mateixos i amb els altres en el futur.
Criança positiva: una nova manera d’acompanyar els nostres fills
En una societat en constant canvi, molts models educatius tradicionals basats en la rigidesa i l’autoritarisme han quedat obsolets. Davant d’aquests, la criança o parentalitat positiva sorgeix com un enfocament respectuós que posa al centre l’interès superior de l’infant, prioritzant el seu benestar i desenvolupament integral en l’àmbit familiar, social i escolar.
La parentalitat positiva promou relacions basades en l’afecte, la comprensió i la implicació diària. Els infants responen millor quan se senten escoltats, valorats i compresos, quan els adults s’interessen pel seu món emocional i fomenten una comunicació oberta i respectuosa.
Aquest model es fonamenta en principis com la cura i la protecció, la creació d’entorns segurs i estructurats, el reforç positiu, la validació emocional i la psicoeducació de les famílies, que actuen com a models per als seus fills.
Normes i límits des del respecte: Educar des de la criança positiva no significa absència de normes, sinó l’exercici d’una autoritat moderada i conscient. Les normes i els límits ofereixen seguretat quan són clars, coherents, consistents i adaptats a l’edat del menor. El seu objectiu és acompanyar el desenvolupament de l’autonomia i la responsabilitat, sense recórrer a crits, amenaces o càstigs. En aquest enfocament, les conseqüències substitueixen el càstig i s’entenen com una oportunitat d’aprenentatge. L’adult acompanya, explica i guia, respectant l’infant com a persona i enfortint el vincle afectiu.
Aferrament segur i parentalitat positiva: un camí compartit
La parentalitat positiva i l’aferrament segur estan profundament connectats. Un estil educatiu basat en el respecte, l’afecte i el diàleg afavoreix la construcció de vincles segurs, que permeten als infants i adolescents créixer amb més confiança, equilibri emocional i capacitat d’adaptació.
Acompanyar des de l’amor, la coherència i la presència és, sens dubte, una de les millors inversions per al desenvolupament saludable i el benestar emocional dels nostres fills.
Grienenberger, J., Kelly, K. y Slade, A. (2005). Maternal reflective functioning, mother-infant affective communication, and infant attachment: exploring the link between mental states and observed caregiving behavior in the intergenerational transmission of attachment. Attachment and Human Development, 7(3), 299-311.
Hoffman, K., Cooper, G. y Powell, B. (2017). Cómo criar a un niño seguro. Medici.
