La importància de cuidar la salut mental perinatal de la mare i del pare

La salut mental perinatal té en compte tot el procés de la maternitat i la paternitat — des de la concepció fins al primer any de vida del nadó — i el seu impacte emocional, físic i social.

Té com a objectiu prevenir, acompanyar i intervenir en aquells casos en què els canvis físics, emocionals i socials d’aquesta etapa vital poden afectar el benestar global de la mare, el nadó i la família. Tot i els avenços en recerca i atenció clínica, encara hi ha àrees poc explorades, especialment pel que fa als processos psicològics de l’embaràs i al rol del pare o la parella en la salut mental perinatal. Les dades mostren que l’estat emocional de la gestant i del pare influeixen directament no només en la seva pròpia salut, sinó també en el desenvolupament del nadó.

Sabem que l’embaràs i el postpart poden ser etapes meravelloses, però també molt exigents. Els canvis hormonals, la por, la falta de son i l’adaptació a una nova vida familiar poden afectar l’equilibri emocional.

Però hi ha una dada molt interessant: el paper de la parella és clau. La investigació mostra que el suport del pare o de la parella redueix l’estrès, millora els resultats del part i afavoreix un millor benestar per a tothom. Les mares se senten més tranquil·les i segures, i els pares que participen activament en l’embaràs i la criança també gaudeixen d’una millor salut física i emocional.

Tot i això, molts homes encara se senten exclosos dels serveis de salut perinatal. Els programes i recursos continuen centrats en la mare i el nadó, deixant en segon pla les necessitats i emocions dels pares. Factors com l’estigma, la falta d’informació o les normes socials fan que molts no demanin ajuda quan la necessiten.

És moment de fer un pas endavant: incloure els pares en les visites, oferir informació clara i accessible, i reconèixer que ells també viuen una transformació profunda. Perquè cuidar la salut mental perinatal és cuidar tota la família.


Referències:
Ghosh, J. K., Wilhelm, M. H., Dunkel-Schetter, C., Lombardi, C. A., & Ritz, B. R. (2010). Paternal support and preterm birth, and the moderation of effects of chronic stress: a study in Los Angeles county mothers. Archives of women’s mental health13(4), 327–338. https://doi.org/10.1007/s00737-009-0135-

Rogers, A., Obst, S., Teague, S. J., Rossen, L., Spry, E. A., Macdonald, J. A., Sunderland, M., Olsson, C. A., Youssef, G., & Hutchinson, D. (2020). Association Between Maternal Perinatal Depression and Anxiety and Child and Adolescent Development: A Meta-analysis. JAMA Pediatrics, 174(11), 1082–1092.

World Health Organization. (2022). Guide for integration of perinatal mental health in maternal and child health services. Department of Mental Health and Substance Use World Health Organization.

Copland, F.S.& Hunter, S.C. (2025) Paternal perinatal mental health support: fathers’ perspectives on barriers, facilitators, and preferences. Discov Ment Health 5, 39https://doi.org/10.1007/s44192-025-00165-x

Plantin, L., Olukoya, A.A., & Ny, P. (2011). Positive Health Outcomes of Fathers’ Involvment in Pregnancy and Childbirth Paternal Support: A Scope Study Literature Review. Fathering, 9(1), 87-102.DOI: 10.3149/fth.0901.87

Shopping Cart
Scroll to Top